Una xarxa social només d’àudio? El fenomen de Clubhouse

Carla Aguilar

“Si no és rellevant, no ho postegis.” Explica històries per fer les marques interessants, divertides o emocionants, però sempre rellevants.

Poc s’ho pensava la meva mare que, quan m’enviava notes de veu de tres minuts per WhatsApp, que el que estava fent era unir-se al nou hype en comunicació: el màrqueting d’àudio.

Ja sigui per podcast, notes de veu, Clubhouse, Twitter Spaces o ràdio de tota la vida, el cert és que la comunicació en àudio està vivint una segona (o tercera) joventut.

Una dada: segons l’IAB, durant el 2020, l’any del confinament, un 60 % dels internautes va consumir àudio en línia, cosa que va comportar un augment del 113 % en el camp dels altaveus intel·ligents.

Una evidència: les possibilitats de consum i continguts d’àudio són quasi infinites. Podem consumir-lo mentre fem altres tasques i en (gairebé) qualsevol lloc. A més, és un format que s’ha sabut adaptar al context i a les necessitats: l’àudio no només és entreteniment o evasió, com podia ser la ràdio tradicional o el podcast, sinó també és social (digueu-li a la meva mare), viral (ho demostra Elon Musk en un tuit) i interactiu (oi, Alexa?).

Una xarxa social només d’àudio? El fenomen de Clubhouse

Novetat, exclusivitat, momentaneïtat, Elon Musk i Silicon Valley. Què passa quan poses tots aquests elements en una coctelera? Que en surt un experiment com Clubhouse, la primera xarxa que funciona només per àudio. Això vol dir que no té fotos, ni vídeos, ni text… ni emoticones.

Clubhouse sorgeix en plena pandèmia, l’abril de 2020, quan dos empresaris i antics treballadors de Google decideixen donar-li una segona oportunitat a un projecte que anteriorment havia fracassat. Fans dels podcasts, la seva premissa és senzilla: què passaria si obríssim aquests continguts en àudio als comentaris dels usuaris?

El resultat és una combinació entre un podcast, Twitch i una TED Talk que s’ha fet famós gràcies a l’apadrinament de famosos com Elon Musk, Kanye West o Oprah Winfrey. A Clubhouse, els usuaris poden passejar per clubs i sales, escoltar-hi ponències i, en funció del tipus de sala, participar en debats amb altres usuaris o, fins i tot, convertir-se en ponents.

Tot el que passa a Clubhouse és en viu i desapareix quan finalitza. Si no ho has escoltat, t’ho has perdut. Aquí entra el segon element de l’equació: la momentaneïtat. El fet que tots els continguts siguin efímers entronca molt bé amb la síndrome coneguda com a FOMO (por a perdre’s alguna cosa) que alimenten les xarxes socials.

Però un dels elements clau en l’estratègia de llançament d’aquesta xarxa és l’exclusivitat. Clubhouse recupera el procediment d’accés per invitació que va estar de moda fa temps (de fet, Facebook va començar així) i només està disponible per als dispositius iOS més recents. Qui no voldria formar part d’aquest club selecte on pots arribar a parlar amb Drake, Jared Leto o Kevin Hart?

Més enllà de la promoció massiva

El cert és que Clubhouse no és una altra cosa que la materialització d’una tendència que fa temps que s’observa. Que aixequi la mà qui no hagi enviat notes de veu eternes per WhatsApp (a part de la meva mare)? Era qüestió de temps que aparegués una xarxa com Clubhouse.

A Telegram, de fet, ja fa mesos que els grups es poden convertir en sales de xat per veu. És qüestió de temps que les plataformes més grans acabin integrant funcionalitats similars. Twitter, després de llançar els seus tuits d’àudio, ja té una versió beta de Twitter Spaces, que no són altra cosa que sales de xat per veu. I és clar que Facebook també hi està treballant.

Així doncs, si encara no ho tenies clar, és el moment treballar la teva estratègia de continguts. Sigui en el format que sigui, la gent vol que li expliquin històries. Històries rellevants, que connectin amb els seus interessos, però, sobretot, amb la seva necessitat de distingir-se. Comencem?